Fi de Curs! ( DESPEDIDA ) 2011!

Ja hem acabat el curs, només ens queden per collir les patates i els tomàquets. Ho farem el dia 30 quan anem a buscar les notes. 


Esperem que us hagi agradat el nostre blog. Nosaltres ens ho hem passat molt bé. Esperem que vosaltres també.
El nostre hort va començar quan a una gran professora se li va acudir de fer un hort Montse Tomàs
.



Tots nosaltres:
-Kevin Fernandez
-Melania Martinez
-Carina Stoica
-Ainoa Lamor
-Alex Ruiz
-Dani Santos
-Abderraman Bouammar
-Julio Pérez
-Andrea Fusteros
-Andrea Angulo
-Angel Pérez 


Estem molt orgullosos de haver fet aquesta optativa!


Us desitgem un bon estiu...

Patates

Família: Solanàcies


Objecte de cultiu: Els tubercles, que es desenvolupen sota terra, són comestibles.


Clima: Les patates es cultiven bé en quasi tots els terrenys, però no suporten les gelades.


Plantació: Es planten en solcs profunds de 15 a 20 cm a una distància de 40 cm. Els tubercles amb 3 o 4 ulls es col·loquen en els solcs amb els ulls cap a dalt a una distància de 40 cm recoberts de terra fins a formar un cavalló d'uns 20 cm d'altura. Requereix poc  rec o  gens. Es cuiden per a que no les envaeixin les males herbes.


Parasitisme: Els dos paràsits més perillosos són l'escarabat de la patata i el míldiu.


Cultius associats: Les patates primerenques poden associar-se amb les mongetes, els pèsols, les cols i el blat de moro.
Collita i rendiment: Les patates primerenques es recol·lecten al juny i les tardanes al setembre, sempre després de treure flor.

Patatera en flor

.


Andrea Angulo i Angel Pérez

TOMÀQUET

Família: Solanàcies.


Objectiu de cultiu: Per els seus fruits.


Clima: Planta molt exigent en calor.


Terreny i adobament: El tomàquet creix en sòls molt diversos.


Multiplicació: Per llavors i per esqueix.


Llavor: És de color blanc groguenc, rodona i aixafada.


Sembra:La sembra es fa normalment per llavors, i al març/abril també en planter.Quan la planteta té la cinquena fulla es transplanta a l'hort.


Collita:Els tomàquets s'han de recollir tan sols quan estan ben madurs.
Tenen un rendiment de 400 a 600 Kg, per àrea.

Tomaquera

Detall flors

Practica:descobrim el sòl

Aquesta pràctica la fem per observar els components del sòl i la seva proporció


1. Pesar 50 g de terra de l'hort.
2. Homogeneïtzar, triturar la terrra fins que quedi molt fina.
3. Tamisar-la si és possible amb una criba de 2 mm.
4. Posar la terra dins d'una ampolla de plàstic de 1,5 litres.
5. Afegir-hi aigua fins la meitat de l'envàs.
6. Agitar ben fort.
7. Deixar en repòs.

En la fotografia s'observen les capes de materials dipositades al fons de l'ampolla. La capa de sorra més inferior, és una mica més gruixuda que la superior d'argiles. El nostre sòl és franc arenós.

 En la part superior de l'aigua suren els materials que corresponen a l'humus del sòl.




Julio Pérez

Julivert

Familia: Umbelíferes.


Objecte de cultiu: Pràcticament la planta sencera, menys les arrels; s'utilitza per condimentar.


Clima: No té especials exigències, però  pateix les gelades i la sequera.


Terreny i compost: Creix en tots els terrenys, però els prefereix profunds, solts i lleugers, no massa argilossos ni pedregossos.


Llavors: Grises amb 3 marques.1g.conté unes 600 llavors. La facultat germinativa dura 3 anys i es sembra 1.5 g/m2 aproximadament.


Sembra: A l'agost per collir a l'hivern i  a la primavera per collir a l'estiu/tardor. La sembra es fa en fileres distants aproximadament uns 15cm.


Cura: Consisteix en la neteja del terreny de males herbes i freqüents regs si no plou.


Collita i rendiment: Es pot començar a recol.lectar quan apareix la sisena fulla, el que sol ocorre als 100 dies de la plantació. Pot assolir de 50 a 80 cm. Es cullen uns 2 kg, per metre quadrat.


Usos:S'empra per condimentar. També s'obté una essència per destil.lació  de les llavors.


Varietats: Julivert comú, Julivert arrissat.

Dani Santos i Alex Ruiz

GRÀFICS DE CREIXEMENT DELS RAVES

Un cop vam acabar de fer les mesures,  vam realitzar els gràfics de creixement següents:

Andrea Fusteros 

Fem planter amb les llavors

Plantem llavors en unes cubetes especials (germinadors) per fer germinar les llavors;  la planta que hi neix es trasplanta després a l'hort.

Com que el planter és una superfície més reduïda, s'hi pot crear un ambient especial per afavorir la germinació; per exemple protegir-lo de les variacions meteorològiques, o bé posar-hi un tipus de sòl diferent. En aquest cas, dóna molt bon resultat una barreja de compost, sorra i torba, passada per un sedàs.
Els plançons del planter també es poden comprar ja fets en comerços especialitzats, o bé obtenir-los d'altres horticultors.

Per trasplantar, n'hi ha prou que les plantes tinguin uns 6-10 cm. d'alçària; en tot cas, convé fer-ho amb la terra humida i vigilant que les arrels no es trenquin.

Kevin Fernández López


Abderrahman Bouamar

ESTUDIEM EL SÒL

A part de treballar a l'hort,  fem unes pràctiques al laboratori per conèixer com és el sòl  del nostre hort. La  primera pràctica que hem fet és l'estudi de l'acidesa del sòl (pH).

L'ACIDESA DEL SÒL

-Una mostra del sòl.

-Embut i recipient.

-Paper de filtre i paper indicador de pH.

-Aigua destil·lada.

PROCÉS

1-Agafa un recipient i tira-hi una mica de terra.

2-Afegeix-hi aigua destil·lada i remena-ho bé.

3-Aboca la mescla sobre l'embut amb el paper de filtre i recull  el filtrat en un altre recipient.

4-Submergeix un extrem d'un dels papers indicadors de pH en el filtrat de manera que quedi  ben xop.

5-Treu-lo i deixa'l assecar uns segons; desprès podràs llegir el pH del sòl en l'escala de colors que van amb els papers indicadors.

I la nostra conclusió és que el PH  del sòl del nostre hort és de 7.

Dani Santos i Alex Ruiz

Seguiment del creixement dels raves

Els resultats de les mesures de creixement dels raves els hem representat en el següent gràfic :

Julio Pérez

Gràfics de creixement (BLEDES)

Quan vam acabar de prendre les mesures vam elaborar els gràfics i aquí estan els resultats!!

Carina Stoica & Ainoa Lamor

Gràfic de creixement dels espinacs

Un cop acabades les mesures de creixement de les plantes fem el gràfic seguent:

  

Andrea Angulo i Ángel Pérez

Les collites més recents

Aquestes són les últimes collites:

Maduixots 

Cols

Faves

Alls tendres

Enciams

Bledes

Andrea Angulo i Ángel Pérez

La textura del sòl

Per estudiar la textura del sòl es necessita :

-Un grapat de terra sense pedres ni graves.

-Aigua destil·lada.

Procés:

1. Humiteja la  terra amb una mica d'aigua destil·lada.

2. Barreja-ho fins a obtenir  una pasta que no s'enganxi a les mans.

3. Treballa-la com si fos plastilina i intenta fer les proves següents:

Prova 1: Fer un cilindre de 3 mm de diàmetre i 10 cm d'allargada sense que es trenqui.

Prova 2: Amb el cilindre anterior, fer un anell sense que es trenqui.

Prova 3: Fer un cilindre d'1 mm i de 8 mm d'allargada sense que es trenqui.
Prova 4: Doblegar el cilindre anterior i donar-li forma d'anell sense que es trenqui.

RESULTATS: Hem pogut fer les proves 1, 2 i 3 però no la 4. Així doncs 

CONCLUSIÓ  segons la textura , el sól del nostre hort és?

-El nostre hort és entre llimós i franc llimós


Ainoa Lamor i Andrea Fusteros

Cols

Família: Crucíferes

Objecte del cultiu: Per les fulles, que formen un cabdell i són comestibles

Clima: la col és una planta de clima  humit no vol  sequera sobre tot al principi del seu desenvolupament.

Terreny i sòl: Necessiten adob orgànic adequat i no li  proven els terrenys àcids

Llavors: Són petites, rodones i de color negre.

A l'hivernacle, el dia 3 de desembre, hi vam  plantar plançons de col.

Evolució dels conreus

Des de que vam plantar els conreus fins avui han crescut molt:                                                                             

4/3/11

                                                                                                                  

Enciams:3/11/10

                                                                                                                                                     

     

Espinacs:3/11/10

4/3/11

                                                                       

4/3/11

Bledes:3/11/10

    Angel Perez y Andrea Angulo                                                           

Cultius de l'hivernacle

A dia d'avui els conreus de l'hivernacle han crescut molt, com podem veure en aquestes fotografies:

Enciam

Cols

Maduixots: amb flors

Maduixots: els primers fruits

Melania  Martínez       Ainoa Lamor      Carina Stoica

Les primeres collites

El dia 16/02/2011 vam fer les primeres collites,vam agafar els raves i dos enciams de l'hivernacle.

La setmana que ve, agafarem tots els enciams  de l'hivernacle i si podem alguna cosa més.     

Dani Santos i Alex Ruiz

L'hivernacle

Al nostre hort tenim un hivernacle. Té una alçada de 2,62 m i la longitud de 5,12 m. L'estructura és d'alumini, té panells de plàstic a les parets, i  una finestra que es pot obrir per regular la temperatura.  La porta és corredora.

Cada dia mesurem la temperatura i la humitat que hi ha a l' hivernacle per conèixer les condicions de cultiu de les plantes.

La humitat la mesurem amb l'higròmetre i la temperatura  amb el termòmetre. Fins ara les temperatures han sigut de  6 º C fins a 17 ºC i la humitat és d'un  70%  a 78%.

Quan prenem les mesures anotem les  hores en les que ho fem.

El tipus de rec de l' hivernacle és per goteig, un sistema de tubs que a certes distàncies tenen uns forats petits per on va sortint l'aigua  gota a gota. Aquest sistema de rec permet estalviar aigua.

Dins l'hivernacle hem plantat: cols, enciams i maduixes.

Melania Martinez Serret i Carina Stoica

Maduixes

Família: Rosàcies

Dia de plantació:15/12/2010

Lloc: Les tenim a l'hivernacle on hi ha una mica d'ombra i es manté una temperatura i humitat ideal per a les maduixes.

Sòl: Prefereixen un sòl humit ,encara que sigui una mica àcid.

Rec: Les reguem a gotetes.

Reproducció: Per que es reprodueixen millor i tinguin més espai ,hem posat cada maduixa a 50 cm de separació.

Utilitzen una mena de tija  anomenada estoló , que s'estén per damunt del terra i fa que creixin més maduixes.

Fruit: El fruit de la maduixa és en realitat una infrutescència, un conjunt de fruits secs, tipus aqueni que   semblen  una mena de petites llavors que té per fora. El que té color vermell i és sucós és el receptacle floral engruixit.

A dia d'avui ,les maduixes ja tenen flors però encara no tenen fruit.

Angel Perez i Andrea Angulo

Mesurem les plantes

-Seguiment del  creixement de les plantes:


Un cop plantades, les reguem un cop per setmana, després agafem la cinta mètrica i mesurem les plantes, apuntem la mida en una taula dissenyada especilment per això. A la  setmana següent tornem a mesurar les plantes i comparem  els resultats amb la setmana anterior. Es mesuren les plantes un cop a la setmana. Quan acabi el seu creixement elaborarem un gràfic amb totes les dades.  

                              Dani Santos